He estudiat Màrqueting i Comunicació i com que la política m’interessa sempre havia pensat que m’agradaria treballar en màrqueting polític. Per sort sempre hi ha algú al meu costat que em diu que al cap de dos dies ho odiaria.
El Sr. Baltasar ha fet un gran descobriment. Quan el govern regala diners per a un producte o servei, el mercat, que sembla que no és imbècil, puja preus.
Si no us ho creieu ho podeu llegir aquí.
Si a algú li vaga que els hi faci arribar un exemplar de Camí de Servitud
Sembla que la crisi econòmica no desperta al govern espanyol de la capsinada perpètua en la que està.
Cada vegada més grups de pressió s’acosten al govern espanyol per veure quines ajudes en poden treure per salvar el seu cul amb els diners de tots. Mentrestant en Solbes no diu res, ni fa res, ja començo a sentir els típics tertulians parlant d’obscures conspiracions entre banquers malèvols que han tramat la crisi mundial i és clar, les veus que diuen que la culpa NO NO i NO és dels estats i el seu intervencionisme, això no és qüestiona, la culpa és dels especuladors. Eh, i ho diu gent que surt a la radio catalana i dona classes a la universitat eh? no estic parlant de l’Iker Jiménez. En fi, en tot cas us deixo un article molt interessant de l’Expansión, no és res de l’altre món, però és per tocar de peus a terra .
Ah i recordeu, quan jo vaig a la fruiteria perquè a casa els hi agrada la mongeta tendra i miro el preu de la mongeta que està a 7.18 € (no pas la marroquí, però vaja) i decideixo comprar bledes a 1.97 € ho faig només per un motiu, especulo en que el preu de la mongeta la setmana que ve serà més baix i així m’aprofitaré de la baixada de preus per comprar mongeta congelar-la i obtenir substanciosos beneficis jugant i especulant amb el mercat dels aliments! No tinc ètica ni moral, ja ho veieu! Ja ho diu la meva muller (a la que no li agraden les bledes):
-Deixa d’especular i compra el que digui la llista talòs!-
Crítica contundent del The Economist contra la política econòmica socialista, o més ben dit, crítica contundent contra la NO política econòmica socialista. Davant de la crisi que ve, diu el diari, la manera de recuperar popularitat per Zapatero davant l’electorat serà fotre canya als nacionalistes (no espanyols, òbviament) i als inmigrants. Coi, a quins nivells de perversió més indissimulada que han arribat que fins i tot el The Economist se n’adona oi?
Ja va bé que alguna vegada algú doni ànims en comptes de paraules catastrofistes constantment oi?
Ja fa uns dies teniem una lliçó d’economia sobre el superàvit, avui una sobre les subprimes
Gràcies brother!!
Jo, que per ser políticament incorrecte, soc aficionat a les pel·lícules de guerra, pensava l’altre dia en el que em recorda el Sargent Hartman de la Jaqueta Metàl·lica (Stanley Kubrick) a la crisi que ve, a tots ens tractarà per igual i quan la superem serem millors persones, millors treballadors, millors empresaris etc. Això si, putejar-nos ens putejarà de valent. Ara bé, com deia el sargent, la guerra és per els que són capaços de menjar-se una ració dels seus propis collons i demanar-ne un altre després.
Doncs va, doble ració!
El Sr. Antonio Garrigues Walker en una mostra de generositat i aportant solucions concretes, proposa que des dels despatxos d’advocats és posin a la disposició dels estaments de justícia 1.500 advocats per donar un cop de mà i solucionar el terrible embolic de paperassa que hi tenen allà.
M’hi jugaria un cèntim que el govern no ho acceptarà i perquè? Doncs molt senzill, això seria una prova més de que la iniciativa privada supera amb escreix la pública.
Llegeixo al País que la Unió Europea és preocupa per el sous dels directius d’alt nivell a les multinacionals.
El que m’emprenya de l’article, i també m’emprenyarà dels buròcrates europeus si ho fan, és que barreja temes. Per un cantó diu si no pot ser que el fet que els directius cobrin segons els beneficis alteri els comportaments d’aquests. Home, si tu ets un directiu i cobres una gran part del teu sou en accions, participacions etc. És probable que facis operacions que generin valor a la companyia ara mateix sense preocupar-te del futur de la mateixa. Ha passat a vegades, directius que han endeutat enormement la companyia perquè la borsa els hi recompensava, sense que econòmicament és veies que fos una bona operació i no és l’únic tipus d’animalada que s’ha fet. Fins aquí, els polítics, no ens diuen res de nou, òbviament, suposo que no pretendran intervenir en la forma de remuneració dels directius, però la observació de que alguns problemes financers que hi han últimament van lligats a operacions d’aquest tipus crec que és innegable.
Ara bé, un cop dit això comença el circ:
“La crítica a los supersueldos, ya se había suscitado en el seno del Eurogrupo, por razones éticas y morales, por su presidente, el primer ministro luxemburgués, Jean-Claude Juncker, líder del Partido Popular Social Cristiano.”
“La canciller [Angela Merkel] censuró el sistema de remuneración en el sector automovilístico de Estados Unidos, donde los ejecutivos ganan mil veces más que los empleados, frente al de Japón, donde los directivos ganan 20 veces más que los obreros.”
Això ja no ho entenc. Aprofiten una cosa, l’estructura de les remuneracions dels directius, per criticar un tema que no els hi incumbeix en absolut. Perquè els accionistes d’una empresa no poden pagar el que els hi doni la gana als seus directius? És que un tiu que gestiona una empresa valorada a borsa en milers de milions com ara GM no és normal que cobri el que els seus accionistes, que son els seus caps, li vulguin pagar? Que hi té a veure la moral en tot això? I la ètica? Quants llocs de treball gestiona aquest directiu? Com contribueix al creixement de l’economia a nivell mundial? Quanta riquesa crea? No ha de ser remunerat això?
Com sempre barregen els temes i fomenten tendenciosament la fal·làcia de que la economia és un joc de suma zero. Que un directiu cobri una milionada NO VOL DIR DE CAP DE LES MANERES que algú altre deixi de cobrar-ho. La economia no és un joc de suma zero, que un guanyi no vol dir que l’altre perdi si no el creixement econòmic seria del tot impossible i és ben clar que hi és oi?