Tan sols un altre blog personal

Per als que us agrada llegir, us recomano fervorosament un llibre d’en David Foster Wallace anomenat “Hablemos de Langostas” me’l vaig comprar fa ben bé un any i aleshores vaig llegir un interessant article sobre la campanya d’en McCain per a les primàries. En David Foster és un tiu que mai votaria McCain (Foster dixit) i  a més a més la crítica és àcida. Però si us agrada la política i el show polític nord-americà no us el podeu perdre. L’article concret és diu “Arriba Simba”

Anava a escriure una entrada queixant-me sobre la fal·lera que hi ha aquí a Catalunya amb l’Obama, però resulta que com cada matí em llegeixo l’Engrunes i m’hi trobo un article que explica més o menys el que jo volia dir. Doneu-hi un cop d’ull, és interessant.

Això que ens passa aquí amb el Partit Republicà no te cap sentit. La gent en general és pensa que els republicans són tots iguals. De republicans n’hi ha de moltes menes. N’hi ha que estan en contra de l’avortament, com en Bush, n’hi ha que entenen que és una decisió individual com en McCain.  N’hi ha que estan a favor de la despesa pública i de repartir els diners recaptats als contribuents entre els lobbies com fem aquí i n’hi ha que volen un major control de la despesa pública. N’hi ha que estan a favor de fregir els contribuents a impostos estil Europeu i n’hi ha que consideren que cada persona es la que ha de decidir que fa amb els seus diners. N’hi ha que estan a favor de més autonomia per als estats que formen els EUA i n’hi ha que no.

Les diferències que hi ha entre diferents faccions del partit són enormes però aquí això sembla que ningú no ho vol veure. Si són republicans són dolents. Home, no és que passi res, cadascú pot tenir les seves preferències polítiques i ideològiques però una mica més d’informació no aniria malament abans de jutjar oi?

I si no em creieu doneu un cop d’ull al video promocional d’en Ron Paul l’home de la “Revolution” el trobareu aquí

He estudiat Màrqueting i Comunicació i com que la política m’interessa sempre havia pensat que m’agradaria treballar en màrqueting polític. Per sort sempre hi ha algú al meu costat que em diu que al cap de dos dies ho odiaria.

El Sr. Baltasar ha fet un gran descobriment. Quan el govern regala diners per a un producte o servei, el mercat, que sembla que no és imbècil, puja preus.

Si no us ho creieu ho podeu llegir aquí.

Si a algú li vaga que els hi faci arribar un exemplar  de Camí de Servitud

Sembla que la crisi econòmica no desperta al govern espanyol de la capsinada perpètua en la que està.

Cada vegada més grups de pressió s’acosten al govern espanyol per veure quines ajudes en poden treure per salvar el seu cul amb els diners de tots. Mentrestant en Solbes no diu res, ni fa res, ja començo a sentir els típics tertulians parlant d’obscures conspiracions entre banquers malèvols que han tramat la crisi mundial i és clar, les veus que diuen que la culpa NO NO i NO és dels estats i el seu intervencionisme, això no és qüestiona, la culpa és dels especuladors. Eh, i ho diu gent que surt a la radio catalana i dona classes a la universitat eh? no estic parlant de l’Iker Jiménez. En fi, en tot cas us deixo un article molt interessant de l’Expansión, no és res de l’altre món, però és per tocar de peus a terra .

Ah i recordeu, quan jo vaig a la fruiteria perquè a casa els hi agrada la mongeta tendra i miro el preu de la mongeta que està a 7.18 € (no pas la marroquí, però vaja) i decideixo comprar bledes a 1.97 € ho faig només per un motiu, especulo en que el preu de la mongeta la setmana que ve serà més baix i així m’aprofitaré de la baixada de preus per comprar mongeta congelar-la i obtenir substanciosos beneficis jugant i especulant amb el mercat dels aliments! No tinc ètica ni moral, ja ho veieu! Ja ho diu la meva muller (a la que no li agraden les bledes):

-Deixa d’especular i compra el que digui la llista talòs!-

Crítica contundent del The Economist contra la política econòmica socialista, o més ben dit, crítica contundent contra la NO política econòmica socialista. Davant de la crisi que ve, diu el diari, la manera de recuperar popularitat per Zapatero davant l’electorat serà fotre canya als nacionalistes (no espanyols, òbviament) i als inmigrants. Coi, a quins nivells de perversió més indissimulada que han arribat que fins i tot el The Economist se n’adona oi?

Ja va bé que alguna vegada algú doni ànims en comptes de paraules catastrofistes constantment oi?

Ja fa uns dies teniem una lliçó d’economia sobre el superàvit, avui una sobre les subprimes

Gràcies brother!!