Si hi ha una cosa que m’agradi és que em gratin l’esquena. La pròxima vegada que ho demani a la meva dona i em digui que no, la meva resposta serà:
La veritat és que ara podria escriure un post sobre l’intervencionisme, la maldat del Govern (perdoneu la tautologia) però és que em fa mandra, si t’indignes amb la notícia és que no necessites el post, i si no t’indigna és irrellevant el que et digui perquè no et convencerè.
Au, bon dia!
“Ni Estat plurinacional, ni Espanya plural, ni federalisme asimètric –ni simètric, ni de cap mena–. Amb Espanya no hi ha res a fer. I no podran dir que el catalanisme no ha intentat regenerar Espanya per fer-hi viable l’encaix de Catalunya. Ja fa bastant més d’un segle que ho prova. La nostra supervivència com a nació i el progrés de Catalunya i el benestar dels seus ciutadans només es poden aconseguir amb la independència. Aquesta és una evidència que, segons diversos estudis, cada cop més catalans comparteixen.”
*Actualització: En Villatoro opina sobre l’assumpte aquí.
Pot fer-te gràcia o pot no fer-te’n ni mica. Una cosa és segura, m’emprenya profundament que en aquest país nostre no hi hagi ningú que quan és parla de rescats, dèficit, regals als lobbys etc.. no ho discuteixi dient que la gran majoria de contribuents no hem de pagar les aventures d’uns quants.
L’últim artícle que he llegit d’en Huerta de Soto el podeu llegir aquí.
El problema del sistema de pensions és un problema greu i vigent. Els polítics com que saben quina és la solució però no la volen aplicar és limiten a fer pactes, com el Pacte de Toledo, en que diuen que, bàsicament, el que faran sobre aquest tema és callar.
Però que els diferents governs és permetin el luxe de cometre un frau com el de les pensions és per fer-nos-ho mirar.
L’altre dia llegint El Periòdico em trobo amb la desagradable notícia de que el Grup Zeta haurà d’acomiadar una part de la seva plantilla per assegurar que l’altra part pugui continuar treballant, això el Periòdico ho diu així:
“El Grupo Zeta adopta medidas para garantizar su futuro”
En canvi, quan són els altres que ho fan aleshores diu:
“Roca despide a 52 trabajadores en la planta de Santa Margarida i els Monjos”
I és que estic fart de veure el tractament que és fa a la premsa de les empreses. Sembla que les empreses siguin de la pell de Barrabàs i que no juguin un paper primordial en l’economia del país. Ara resulta que “Roca despide” i el Grup Zeta “adopta medidas para garantizar su futuro” oi? Doncs esclar!! Una empresa el que vol és guanyar diners, que és la seva tasca, i gràcies per fer-ho!
“No és la benevolència del carnisser, del cerveser o del forner el que ens procura aliments, si no la cura dels seus interessos” (Adam Smith 1776)
Això que últimament s’ha tornat una frase feta de “moltes empreses aprofiten la crisi per posar gent al carrer” això exactament que vol dir? Però quin cony de beneiteria és això? No deuen aprofitar, deuen patir la crisi! és deuen veure en la necessitat de reduir costos sigui com sigui, potser fins i tot acomiadant una part de la plantilla aconseguiran sortir de la crisi i mantenir els llocs de treball dels que és quedin treballant no? Quina lògica econòmica te que no ajustis costos quan baixen les comandes, no és normal que si no és venen cotxes se’n fabriquin menys i calgui menys gent per fabricar-los?
Potser en comptes de fotre canya tot el dia als empresaris estaria bé que algú és rumies quina responsabilitat te la intervenció constant del govern en la economia. Perque no us enganyeu, el govern no crea llocs de treball com se n’omplen la boca, són les empreses les que creen llocs de treball.
Per als que us agrada llegir, us recomano fervorosament un llibre d’en David Foster Wallace anomenat “Hablemos de Langostas” me’l vaig comprar fa ben bé un any i aleshores vaig llegir un interessant article sobre la campanya d’en McCain per a les primàries. En David Foster és un tiu que mai votaria McCain (Foster dixit) i a més a més la crítica és àcida. Però si us agrada la política i el show polític nord-americà no us el podeu perdre. L’article concret és diu “Arriba Simba”
Anava a escriure una entrada queixant-me sobre la fal·lera que hi ha aquí a Catalunya amb l’Obama, però resulta que com cada matí em llegeixo l’Engrunes i m’hi trobo un article que explica més o menys el que jo volia dir. Doneu-hi un cop d’ull, és interessant.
Això que ens passa aquí amb el Partit Republicà no te cap sentit. La gent en general és pensa que els republicans són tots iguals. De republicans n’hi ha de moltes menes. N’hi ha que estan en contra de l’avortament, com en Bush, n’hi ha que entenen que és una decisió individual com en McCain. N’hi ha que estan a favor de la despesa pública i de repartir els diners recaptats als contribuents entre els lobbies com fem aquí i n’hi ha que volen un major control de la despesa pública. N’hi ha que estan a favor de fregir els contribuents a impostos estil Europeu i n’hi ha que consideren que cada persona es la que ha de decidir que fa amb els seus diners. N’hi ha que estan a favor de més autonomia per als estats que formen els EUA i n’hi ha que no.
Les diferències que hi ha entre diferents faccions del partit són enormes però aquí això sembla que ningú no ho vol veure. Si són republicans són dolents. Home, no és que passi res, cadascú pot tenir les seves preferències polítiques i ideològiques però una mica més d’informació no aniria malament abans de jutjar oi?
I si no em creieu doneu un cop d’ull al video promocional d’en Ron Paul l’home de la “Revolution” el trobareu aquí